lunes, 7 de julio de 2014

LA KIMPIRA

La kimpira en japonés significa "paz dorada". KIN significa "oro" y PIRA significa tranquilo, paz.
Es un estilo de cocción para las verduras que consisten en un salteado largo (20 min.) con poco aceite de sésamo, muy poca agua y un poquito de shoyu.
Tradicionalmente se hace con zanahoria y bardana pero a partir de esta receta básica podemos utilizar tantas variaciones como dé de si nuestra imaginación, combinando diferentes verduras de raíz, redondas o añadiendo proteína vegetal como tofu, seitán o tempeh. También podemos hacer kimpira con verduras y un tipo de alga como arame, hiziqui...
La característica especial del corte de verduras en la kimpira es que es pequeño, fino para las verduras, a palitos para las raíces. 
La palabra kimpira designa un estilo de cocción y además un estilo de corte.

¿Cóm se cocina?
Podemos usar nabo y zanahorias.

1. Lavar y cepillar las raíces, pelarlas si no son biológicas.
2. Las cortamos en diagonal a rodajas finas.
3. Cortamos las rodajas de raíces a palitos, tipo cerillas.
Le añadimos un poco de jengibre fresco para darle un toque medicinal específico.
4. Ponemos un poco de aceite de sésamo en el fondo sartén, salteamos removiendo 2-3 minutos las raíces antes de echar un poco de agua que cubra el fondo de la sartén y dejar que se cocine a fuego lento y tapado durante 15-20 min aproximadamente, cuidando que no se acabe el agua y evitando remover con la pala de madera ya que las tiritas de raíces se rompen con facilidad.
5. Cuando se haya acabado el agua y las raíces estén tiernas, destapamos la sartén, añadimos dos gotitas de shoyu y dejamos que se cocine 2 min. más. Apagar el fuego y el plato está listo para combinarse con cereal, proteína, etc...

Propiedades:
Ante todo hay que conocer las propiedades específicas de la raíces con las que se cocina ya que no tiene el mismo efecto energético una zanahoria (que calienta) que un nabo (que enfría), aunque ambas sean raíces y actúen por sinergia en los órganos de la mitad inferior del tronco.
Según le añadamos un tipo u otro de proteína o alga variando los ingredientes, irá cambiando su efecto energético.
La cocina macrobiótica es pura alquimia!!!

La kimpira de raíces es un plato contractivo (yang) que refuerza la digestión y tonifica los riñones. Según el Doctor J. Pérez Calvo, si se le añade hiziqui ayuda a quitar miedos y aumentar la autoestima.



miércoles, 18 de junio de 2014

CHUCRUT CRUDIVEGANO


Imagen
Hemos escuchado y aprendido que la leche y los productos derivados no son una buena opción para mantener un cuerpo sano y en equilibrio. Pero, si eliminamos los yogures y el kéfir, ¿de dónde vamos a sacar los bichitos buenos para nuestro intestino?

Deciros que existe todo un mundo alternativo a los alimentos probióticos convencionales y que son 100% libres de lácteos. Aclarar primero que llamamos PROBIÓTICOS a los alimentos que nos aportan bacterias buenas para el sistema digestivo y que fortalecen nuestro sistema inmunológico. Algunos de estos alimentos y que podemos encontrar con más facilidad en nuestros supermercados son: el te Kombucha, el Kimchi (plato tradicional coreano), la sopa Miso y el chucrut.

Hoy quiero presentaros el Chucrut o (Sauerkraut) por su simplicidad, bajo precio y gran efectividad. El chucrut es un alimento típico del este de Europa que consiste en col rallada o cortada muy finita que ha sido fermentada. Se suele comer como guarnición en los platos principales o como un ingrediente más en ensaladas  y sándwich.

El chucrut es un alimento básico en mi alimentación diaria y puedo decir que he notado una diferencia entre el antes y el después. He dicho adiós a los resfriados, gripes intestinales y estreñimiento para recibir una salud más fuerte, un cuerpo que gestiona de forma regular las toxinas, una piel más limpia y un cabello más sano.

Prueba tú también esta sencilla receta en casa y experimeta sus increibles beneficios.

Ingredientes:

  • 1/2 col blanca o col lombarda
  • sal Maldon
  • agua de manantial

Preparación:

1-Guardar las hojas más grandes y externas de la col (3-4)

2-Cortar a tiritas finas la mitad de una cabeza de col y reservarla en un bol.

3-Salzonar generosamente con sal

4-Poner las tiras de col en jarritas de cristal o cerámica y presionar bien con los dedos o espátula para que no quede aire entre las hojas. Llenar toda la jarra hasta dejar 1 dedo.

5-Llenaremos la jarra con el agua hasta cubrir la col, no más.

6-Hacer rollitos con las hojas enteras de col que habíamos reservado y ponerlas encima de las tiritas de col ya en la jarra. Hasta llenar el espacio libre de la jarra. Estos rollitos son los que puede que entren en contacto con el oxígeno y por esto, les aparezcan algunas manchitas negras. Si es así, descartaremos los rollitos y no los comeremos.

7-Cerraremos la jarra herméticamente y la conservaremos en una habitación seca a unos 21-23ºC, durante 3 dias -1 semana para que fermente y obtenga sabor fuerte y un poco picante. Una vez abierta la jarra y retirados los rollitios de la parte superior, conservar el sauerkraut en la nevera .

8-Se puede conservar en la nevera durante meses. Disfrútalo en tus ensaladas, como guarnición de un platos principal o en un sándwich.

PLATO COMBINADO MACROBIÓTICO: ESCALOPINAS DE AMARANTO, KIMPIRA, PATÉ DE LENTEJAS Y ENSALDA CON PICLES


1- Sopa de miso con cebolla y calabaza
- Corta la verdura a trozos pequeños y hiérvela unos 4mn con un pedacito de alga (wakame o kombu) previamente remojada 5mn. 
Cuando las verduras estén cocinadas, diluye una cucharadita de miso en agua o caldo y añádela a la sopa removiendo durante un máximo de 2mn. El miso no ha de hervir pues pierde propiedades.
- Se puede añadir cebollino o perejil finamente picados al final de la cocción.

2- Escalopina de amaranto 
- Hierve una taza de amaranto en tres tazas de agua con una pizca de sal marina durante 30mn.
- Corta una cebolla a medias lunas y saltéala durante 10mn en una cucharadita de aceite de sésamo con una pizca de sal marina. Añade unas cuantas pasas de corinto y sigue salteando 5 mn más.
- Mezcla el saltedo con el amaranto y forma escalopes. Rebózalos en pan integral rallado y pásalos por la sartén ligeramente pincelada de aceite.
3- Paté de lentejas
- Remojar las legumbres durante 8h con el alga.
- Colocar el alga en el fondo de la olla a presión y las legumbres (desechando  el agua de remojo). Añadir agua, una pizca de sal, llevar a ebullición, hervir durante 5mn a fuego fuerte con la olla abierta, intercalar un difusor de calor entre la olla y el fuego, cerrar la olla, bajar el fuego al mínimo y cocinar de 2h.
- Cuando transcurra este tiempo, dejar que el vapor salga lentamente si es olla a presión.
- Triturar las legumbres con un poco de agua de cocción, el zumo de ½ limón, 1 cucharadita de tahin y si se quiere 1 diente de ajo.

4- Kimpira de zanahoria con arame

4 Ensalada prensada con picles de col lombarda
- Lava la lechuga, esparce unas gotas de ume-su por encima y estrújala con las manos. 
R


LA CEBADA. ALIMENTO DE FILÓSOFOS

La Cebada. Alimento de filósofos


La cebada es el alimento de los filósofos, originario de Asia occidental y África nororiental. Este cereal es el más antiguo en cuanto a empleo alimentario y ha dado origen a los primeros panes que consumió la humanidad. Si bien luego fue desplazado por el trigo, su cultivo se expandió por el uso en destilación de bebidas muy populares (cerveza, whisky, malta, gin). Es un cereal altamente recomendable, dada sus excelentes propiedades terapéuticas y nutricionales.

CEBADALos primeros panes que consumió el hombre, hace unos 12.000 años, eran a base de cebada (Hordeum vulgare); eran oscuros y algo pesados, razón por la cual el trigo tomó luego su lugar. Sin embargo en algunas regiones nunca dejó de utilizarse: es el caso del pan ácimo de Medio Oriente, citado en la Biblia y usado por Jesús en “la multiplicación de los panes”.

Precisamente las primeras ostias de los cristianos se hacían con harina de cebada y agua. En la Roma imperial, los gladiadores eran llamados “hordearii”, término que significa “comedor de cebada”, en alusión a su alimento base (minestras de cebada) que les permitía disponer de buena dosis de fuerza y energía.

Pero la cebada no es solo energía. En las escuelas filosóficas, médicas y matemáticas de los griegos, era el alimento recomendado por Platón, Hipócrates y Pitágoras para los alumnos, por ser ideal para promover la capacidad de pensar, concentrarse y atender las enseñanzas, estando prohibido el consumo de alimentos muy proteicos. También los guerreros griegos consumían cebada, hábito citado en la Ilíada y la Odisea. Tanto Hipócrates como Galeno recomendaban el agua de cebada en todas las enfermedades agudas.
Los orientales también utilizaban la cebada como alimento base. Es el caso del tsampa de los tibetanos, alimento de subsistencia hecho a base de harina de cebada tostada. En la medicina china es considerado el cereal ideal para la primavera y las curas depurativas hepáticas.

La cebada es un cultivo muy versátil, pues se siembra tanto en Arabia como en Noruega, los Alpes suizos, el Tibet o el Caucaso; se adapta a terrenos poco fértiles, a distintas alturas y a diversas condiciones de humedad. Al ser la base de muchas bebidas populares, su expansión fue notable. Germinada y tostada, la cebada da lugar a la malta, bebida sin alcohol. En los países sajones es consumida por embarazadas y madres que lactan. La malta también es la base para la elaboración de la cerveza, el gin y el whisky. El grano molido y tostado era utilizado para realizar una infusión considerada el “café de los pobres”, que se bebía sola (malta) o se agregaba a la leche (leche malteada).

CARACTERÍSTICAS NUTRICIONALES

Muchos consideran a la cebada como un cereal más, sin embargo posee algunas particularidades que la diferencian del resto.
Tiene más proteína que el trigo, pero tiene mucho menos gluten. Por esta razón los panes de cebada son más compactos y menos esponjosos. La mezcla que se hace en muchas regiones con harina de trigo, resulta muy benéfica: la cebada aporta su mayor riqueza en lisina (aminoácido limitante en el trigo), con lo cual el pan gana en valor proteico y la textura se hace más liviana.

La cebada es muy buena fuente de inositol, sustancia considerada durante mucho tiempo como vitamina del grupo B. El inositol evita la rigidez de los capilares, es tónico cardíaco, regula el colesterol, evita la acumulación de grasa en el hígado, protege el sistema nervioso y combate ansiedad y depresión. La cebada también posee vitaminas del grupo B, ácido fólico, colina y vitamina K.

En materia de minerales, la cebada es buena fuente de potasio, magnesio y fósforo, pero su mayor virtud es la riqueza en oligoelementos: hierro, azufre, cobre, cinc, manganeso, cromo, selenio, yodo y molibdeno. Esto la convierte en alimento ideal para estados carenciales y para el proceso de crecimiento.

La cebada es el cereal mejor dotado de fibra (17%) y sobre todo en materia de fibra soluble (beta glucanos). Esta fibra retarda el índice de absorción de la glucosa y reduce la absorción de colesterol. Además la cebada posee otras sustancias benéficas, como los lignanos, antioxidantes y protectoras del cáncer (ver Sésamo).

PROPIEDADES TERAPEUTICAS

Gran cantidad de propiedades tiene la cebada: es emoliente, reconstituyente, digestiva, diurética, desintoxicante, tónica, ligeramente vasoconstrictora, antiinflamatoria, laxante, alcalinizante, antiséptica, mineralizante y galactagoga (incrementa la producción láctea). Es un cereal muy digerible. Estimula el sistema neurovegetativo, siendo aconsejado como tónico nervioso y cardiaco. Útil tanto para el trabajo físico, como para la tarea intelectual.

La cebada es un cereal refrescante, ideal para la primavera y el verano. Es indicado para las curas hepáticas de primavera. Además es desintoxicante, sobre todo a nivel estomacal, intestinal y pulmonar. En el germen posee una sustancia (hordeina) que actúa como antiséptico intestinal, siendo indicada en enteritis, colitis, diarreas, cólera e infecciones varias. El agua de cebada (se maceran 50g en un litro de agua, se hierven durante 15/20’, se cuela y se puede endulzar con miel) es un remedio popular que se utilizaba contra tuberculosis y afecciones intestinales. También es útil para desintoxicar el bazo y los riñones.

En EEUU descubrieron en la cebada la presencia de sustancias inhibidoras (tocotirenoles) que bloquean la producción hepática de colesterol LDL (considerado como “malo”). El efecto anticolesterol de la cebada se potencia por su contenido de fibra soluble (beta glucanos). Esta fibra también protege las mucosas intestinales irritadas y es responsable del efecto hipoglucemiante, en asociación con su buen contenido de cromo.

Varios investigadores han hallado un efecto anticancerígeno en la cebada, sobre todo a nivel del aparato digestivo, debido a la presencia de ciertas enzimas. También la actividad digestiva general se ve tonificada por su contenido enzimático (diastasas), razón por la cual se lo aconseja en la alimentación de niños, ancianos y convalecientes.

La Universidad de Tel Aviv (Israel) comprobó la propiedad laxante de la cebada: con la ingesta diaria de un tercio de taza cocinada, fue suficiente para que el 79% de los pacientes eliminara el estreñimiento. Esto se debe al buen contenido de fibra soluble, imprescindible para el equilibrio de la flora intestinal.

En resumen, el consumo de cebada es indicado para: nefritis, cistitis, próstatitis, afecciones pulmonares, gastritis, acidez, colesterol elevado, anemia, convalecencias, debilidad, infancia, arteriosclerosis, afecciones coronarias, diabetes, depresión, ansiedad, estreñimiento, menopausia (aporta fitohormonas de efecto estrogénico), tumores (especialmente de estómago y colon), dispepsia, osteoporosis, lactancia, rigidez articular, edemas, reuma, estrés, problemas hepáticos y biliares.


USOS Y APLICACIONES

Normalmente se consume en forma de cebada perlada, tras ser sometida a un proceso de abrasión que elimina el revestimiento externo del grano y lo deja brillante. Vale aclarar que este proceso es similar al que se realiza con el arroz blanco, o sea que elimina el salvado, el germen y los nutrientes allí presentes. Para dar una idea de la pérdida que se genera, digamos que los lípidos se reducen en un 50%, las vitaminas en un 60% (las vitaminas del grupo B casi desaparecen), las proteínas en un 20%, el hierro en un 72% y el calcio se reduce en un 65%. De allí la conveniencia de consumir la cebada mondada, que solo ha perdido el indigesto envoltorio externo y por tanto resulta más nutritiva y sabrosa.

Otra forma de consumir cebada es a través de su harina. Algunos la mezclan con harina de trigo para lograr panificados más nutritivos, dado el aporte del aminoácido lisina (carente en el trigo) que brinda la cebada, con lo cual el resultado es de superior calidad proteica.

También la cebada está disponible en forma de malta, o sea el grano pre-germinado, tostado y molido, con el cual se prepara una decocción similar al café. Dicha bebida ayuda a la digestión de los carbohidratos y favorece a las madres en lactancia. Este efecto es inversamente proporcional al tiempo de hervor: o sea que a mayor tiempo de cocción, menos propiedades digestivas. Normalmente se aconseja poner la malta en agua fría, revolver, encender el fuego y apagar al alcanzar el hervor (cuando sube la espuma). La malta forma parte del Café de semillas, junto a porotos aduki, arroz yamaní y harina de algarroba.

La cocción base del grano de cebada resulta más eficiente si se realiza un remojo previo de 10/12 horas, colocando 3 o 4 tazas de agua por taza de cereal, según el uso. Luego se cocina, utilizando el agua de remojo, llevando a hervor y bajando luego el fuego. El tiempo de cocción puede oscilar entre 45 y 60’, según la frescura y el tipo de grano (mondado o perlado). Iniciar la cocción a fuego fuerte, bajar la llama al llegar a ebullición y tapar la olla. La cebada hervida puede utilizarse como el arroz, agregándola a guisos, sopas o ensaladas.

RECETAS CON CEBADA

Menestra de cebada

2 tazas de cebada cocida, 1 taza de lentejas cocidas, 3 zanahorias ralladas gruesamente, 1 pimiento picado, 1 puerro, 1 cebolla, 1 tallo de apio, hojas de laurel, perejil, salsa de soja, aceite de oliva, queso rallado vegetal y aceite mezcla de AGE.

Sofreír el ajo y la cebolla. Agregar las verduras y cocinar 5’ revolviendo. Adicionar ½ litro de agua. Cuando suelta el hervor, agregar las lentejas, la cebada y las hojas de laurel. Cocinar a fuego suave por algunos minutos, adicionando al final la salsa de soja. Al servir en el plato, adicionar el perejil picado, el queso rallado vegetal y el aceite.

Paté de cebada

1 taza de cebada cocida, 2 cebollas picadas, 4 cucharadas de aceite mezcla de AGE, 1 cucharada de almendras picadas, sal marina enriquecida, perejil picado, tomillo, nuez moscada.

Cocinar las cebollas al vapor. Procesar todos los ingredientes hasta lograr una mezcla homogénea. Se puede colocar la pasta en moldes y enfriar en heladera media hora, para luego desmoldar y servir acompañado de ensalada cruda.

Tortilla de cebada

3 tazas de cebada cocida, 1 taza de porotos aduki cocidos, 4 cucharadas de perejil picado, 1 pimiento morrón asado y pelado, 3 huevos, 1 cucharadita de bicarbonato, sal marina enriquecida, 1 cucharadita de provenzal, aceite de oliva.

Mezclar la cebada, los aduki, el perejil, el pimiento picado, la provenzal y la sal enriquecida. Batir los huevos con el bicarbonato. Mezclar los ingredientes y cocinar en sartén untada con aceite de oliva. Acompañar con ensalada cruda.

Cebada con aceitunas

3 tazas de cebada cocida, 100g de aceitunas negras, 2 tallos de apio, 1 cebolla, laurel, aceite de oliva, sal marina enriquecida.

Sofreír el apio y la cebolla, finamente picados, el laurel y la sal enriquecida. Agregar las aceitunas descarozadas y la cebada cocida. Mezclar y cocinar aún algunos minutos a fuego suave para amalgamar los sabores.

Cebada con verduras

3 tazas de cebada cocida, 300g de espinacas u hojas de ortiga, 2 cebollas, 1 diente de ajo, 2 cucharadas de salsa de soja, aceite de oliva, sal marina enriquecida.

Sofreír la cebolla y el ajo picados. Agregar las hojas gruesamente picadas y la cebada. Diluir la salsa de soja en medio vaso de agua, agregar a la cocción, tapar y completar unos minutos a fuego suave.

Ensalada de cebada

3 tazas de cebada cocida, 2 tomates, 100g de aceitunas negras, 1 huevo duro, orégano, sal marina enriquecida y aceite mezcla de AGE (oliva, girasol, lino).

Mezclar la cebada, los tomates cubeteados, las aceitunas descarozadas, el huevo picado y los condimentos.

Extraído del libro “Alimentos Saludables”.

martes, 10 de junio de 2014

EFECTOS DE LOS SISTEMAS DE COCCIÓN

- ALIMENTS CRUS: de naturaleza YIN. Aptes per a persones que tinguin molta calor interna per excés de YANG. Són idonis per a l'època de la menoupàusia en les dones.

- ALIMENTS GERMINATS: També refreden i ajuden a obrir, per expandir-se. Ajuden al creixement físic i emocional.

- ALIMENTS MACERATS: Refreden i relaxen a l'època estival.

- ALIMENTS PRENSATS:  Petita fermentació. Ajuden a movilitzar.Qui hagi pres molt de YIN (sucre, làctics...). Apte per persones molt propenses a refredar-se, etc.

- ALIMENTS FERMENTATS: Ajuda als intestins i al fetge (activa la seva funció).

- ALIMENTS ESCALDATS:  Hidrata i refresca sense refredar. Per a gent que està seca (per la seva pell o pel caràcter).

- ALIMENTS BULLITS: Refreden una miqueta menys que l'escaldat. Gent amb malalties molt YIN.


miércoles, 28 de mayo de 2014

CUINA D'ESTIU

En los tres meses de verano las plantas maduran, las flores y los frutos aparecen abundantemente. Es una época en la que nos podemos acostar más tarde, sin embargo debemos levantarnos muy temprano.
Es importante mantener una actividad física para evitar que los poros se cierren y que el Ki se estanque. Emocionalmente conviene estar contento, celebrar y no guardar resentimientos. Así el Ki puede circular sin bloqueos y haber una comunicación armoniosa entre el interior y el exterior (Extraído del clásico de la Medicina China Nei Jing)

Segons la teoria de les 5 transformacions, l'estiu correspon a l'element FOC.

En la natura, és el moment de la floració, doncs es produeixen les cèl.lules reproductores, futures llavors. Per això les verdures en forma de flor, el més expansiu de les plante amb sabor amarg, són una bona elecció per a l'estiu. Axicòria, escarola, carxofes, flors d'estiu i altres que no són flors com el julivert, les bledes, són exemple d'un sabor amarg saludable.

El sabor amarg provinent de les verdures o els cereals torrats, té un efecte relaxant, refrescant, laxant, algunes vegades estimulant, però no excitant. Es a dir, no exhasperen les glàndules suprarrenals, com ho fa el cafè amarg.

foto recepta: arròs basmati integral aromatitzats amb llimona i albahaca.

Les verdures de fruita, com tomàquets, pebrots i esbargínies, expansionen i refreden més que els de fulla. Són aconsellades en persones amb un fort consum de proteïnes animals, embotits i salaons.

Altres aliments d'aquesta estació, són les fruites, que encara que no disposin de midó com les verdures i sí una quantitat important de sucre de ràpida assimilació, té com a propòsit refrescar-nos en l'època estival, i menjades amb moderació són un regal de la natura per a equilibrar-nos quan la temperatura és alta.

Els òrgans que representen l'energia del foc són el cor i l'intestí prim. En Extrem Orient es defineix el cor amb el jo o intimitat de l'ànima. És el lloc de conjunció i xoc de les forces del cel i de la terra, ocasionant l'expansió i contracció rítmica del cor que origina el batec. El cor està dividit en quatre pètals o càmeres. Les dos regions superiors s'anomenen atris i les dos inferiors ventrículs. Els atris són de tamany són més petits que els ventrículs, tenen parets més fines i serveixen per recollir la sang que retorna del cos o pulmons. Els ventrículs de major tamany tenen parets més gruixudes i bombegen la sang a la resta del cos i als pulmons.

L'ntestí prim a Orient representa el Ser. El 90% dels nutrients s'absorbeixen en l'intestí prim. S'ha de mantenir net i flexible, evitant aliments enganxosos, com la margarina, productes untuosos, farines i formatges.

Els aliments que nutreixen les funcions de l'intestí prim i el cor són: blat, quinoa, verdures de fulla gran, alga nori, alga dulse, alga kombu, alga agar-agar, carbasses de cacahuet, anous, arrel de bardana, llavors torrades, teka. Llegums grans: faves seques, mongetes vermelles, pickles de curt temps.

Els aliments que desequilibren l'energia foc són: embotits, carns vermelles, formatges curats, estimulants com el cafè (cafeína), tabac (nicotina), té (teína), xocolata (teobromina), sucre, begudes en llauna, gaseoses, coccions al forn i fregits, picants, espècies tropicals.

Quan hi ha desequilibri en l'energia foc suceeixen les següents manifestacions físiques: envermelliment de la cara, nas inflat, cara abotargada, enduriment o enfonsament de la punta del nas, canvi en les mans.

També pot anar acompanyada dels següents símptomes: superficilialitat, falta de ritme, incontinència verbal, histèria, riure constant. La persona funciona per al públic i en funció del públic. Amb públic pot ser molt animat i xerraire; sense públic, entra en depressió, donant lloc a situacions un tant bipolars.

Un desequilibri en l'energia foc pot portar a desenvolupar enfermetats cardiovasculars i condicions subjacents com arteriosclerosi, hipertensió, hipotensió, hipercolesterolemia, aneurisma, entre altres.

En les societats tradicionals, els atacs cardíacs, embòlies i problemes de pressió, fins i tot en edat avançada, són virtualment desconeguts. La malaltia cardiaca fou la primera molèstia degenerativa vinculada amb les investigacions mèdiques i científiques amb l'estil de vida modern, especialment amb la forma moderna de menjar.

L'estudi Framingham del cor, va establir la dieta com el factor de risc més important en el desenvolupament de la hipertensió, aturades cardiaques i embòlies. Així mateix, va descobrir que nombroses condicions cardiaques poden no solament prevenir-se, sinó també revertir-se amb una dieta equilibrada i activitat física moderada. Quan l'energia foc està en equilibri, la persona és carismàtica, apasionada, brillant, emocionalment serena, empàtica, disciplinada, intuitiva, amb una expressió viva.

foto paissatge.

Quan hi ha desequilibri en foc com a teràpia es recomana la respiració completa, la meditació. les arts dramàtiques, danses africanes, disciplina, exercicis de visualització amb una espelma, vida amb ritme.

Si els problemes són per causes yang, es a dir, molt contractius, com quan diem que té el cor en un puny, es recomana suc de poma tebi, sandia cuinada, sopa de maiz amb ceba i shitake, té verd (especialment quan es tenen problemes de colesterol alt), copos d'alga nori. Tots aquests són elements yin equilibrats. 

Si els problemes són per causa yin, es a dir, més expansius, és recomenable sopa miso amb fulles verdes, oli d'ou, tamari, bancha, gomasio, i altres específics supervisats per un consultor qualificat.


jueves, 22 de mayo de 2014

PROGRAMA DESINTOXICA'T

La primavera és època d'expansió, d'energía a l'alça, d'apertura, de desprendiment de reserves necessàries per passar l'estació freda. Ara toca obrir-se i alleugerir el nostre organisme. Per això he decidit ajudar al meu cos a desprendre's de totes aquestes reserves acumulades no necessàries, ajudar-lo a expulsar toxines i donar-li un descans al meu metabolisme (sense aliments bruts ni digestions pesades, ni alcohol...) i experimentar com evoluciona el meu cos, escoltar el meu cos, connectar-me amb ell. Tot una aventura...

Durant dues setmanes seguiré un pla d'alimentació que el meu cos m'agrairà perquè em parlarà i ho notaré amb els següents beneficis com desinflar-me, millorar la pell, tenir els cabells més forts, enfortir el sistema inmunològic, sertir-te amb més energia i desfer-me d'1 a 3 quilets que m'ajudaran a lluir un cos més esbelt aquest estiu!!!

T'animes?? Sí.... doncs endavant, comencem!!!

LA IMPORTÀNCIA DE DEPURAR EL COS


Cada dia el cos se'ns omple de toxines provinents de l'aire, l'aigua, dels aliments i, fins i tot, dels productes d'higiene personal. Desafortunadament, podem fer poc respecte de l'aire que respirem si no és que canviem el lloc de residència, lluny de contaminació industrial i dels cotxes, però sí que hi ha una cosa que tenim a l'abast: els aliments que mengem cada dia.

Generalment no som conscients que els aliments que ens posem al plat puguin contenir tòxics, però la realitat és que l'alimentació ens aporta la gran majoria de les toxines que guarda l'organisme.

Si hi pensem una mica, veurem que, per a una criança  i conreu més productius, les carns vermelles i els productes làctics contenen gran quantitat d'hormones perilloses; i els cereals, fruites i verdures estan coberts de pesticides, herbicides i d'altres; a banda de l'agricultura transgènica. També hi ha el menjar escombraria i aliments processats plens de conservants, colorants, saboritzants, antihumectants, espessidors... tot de substàncies químiques amb noms impronunciables que allarguen artificialment la vida d'un aliment "mort" i els fan més atractius a la vista, precisament perquè ja estan morts!!! Aquests tòxics comuns a la nostra societat són l'excès de cafeïna, sucre i sal, el tabac, medicaments i l'alcohol.

La lluita contra les toxines

Les toxines són substàncies químiques que tenen efectes nocius en el cos. Poden provenir de l'aigua, de substàncies químiques utilitzades per cultivar o preparar els aliments, i fins i tot de l'aire que respirem. Un cos sa processa les toxines a través de la pell, pulmons, fetge i ronyons, i les elimina mitjançant la suor, orina i la femta.

Una nutrició i hàbits inadequats poden fer acumular toxines i crear un ambient favorable per les malalties. Les toxines interfereixen en la funció dels òrgans vitals, acidifiquen la sang i no permeten que l'organisme estigui al 100%. Per protegir-se del mal originat per totes aquestes substàncies contaminants, el nostre pobre cos emmagatzema les toxines amb el greix lluny dels òrgans vitals, en zones com els malucs, cuixes, avantbraç... INCREÏBLE, oi? LLavors...

"Per perdre pes provinent del greix, primer hem de desfer-nos de les toxines"

Els signes més comuns d'una sobrecàrrega de toxines són inflamació generalitzada, acne, indigestió, restrenyiment, excés de pes, mals de cap, fatiga i manca de bellesa.


Què podem fer?

És evident que no podem viure en una bombolla, aïllats del món que ens toca viure, però podem millorar la qualitat del nostre entorn afegint plantes i purificadors d'aire a casa, triar productes de cura personal lliures de substàncies químiques i tòxiques com els parabens, i menjant sa, net i orgànic.

Una altra opció complementària és sotmetre el cos a un procés de depuració "assistida": els programes de desintoxicació. L'organisme ja té un mecanisme natural de depuració; amb aquest programa podem accelera el procés i donem al nostre cos tots el nutrients necessaris perquè el procés de neteja sigui més efectiu.


Per què es útil menjar cru?

Una de les opcions més naturals i saludables de desintoxicar el cos és fer-ho amb una alimentació crudivegana. Una dieta lliure de productes animals i molt rica en aliments crus elimina moltes toxines, repara la mucosa intestinal i augmenta l'absorció de nutrients, enforteix el sistema inmunològic, disminueix la inflamació, redueix la irritabilitat, neteja i rejoveneix el nostre cos alhora que genera vitalitat i energia!!!

Les fruites i verdures crues tenen, per naturalesa, enzims actius que ajuden la digestió i que fan que absorbim millor els nutrients. La calor de la cocció destrueix aquests enzims així com també la majoria de fitoquímics, vitamines, antioxidants i minerals, que justament s'encarreguen d'accelerar el procés de depuració, curen l'organisme i augmenten la nostra bellesa.


La importància d'una bona digestió

Els símptomes més comuns d'una digestió pobra són les deposicions infreqüents, insignificants i irregulars. La regularitat del trànsit intestinal és un bon indicador de la nostra capacitat d'eliminació de toxines.

De forma ideal, hauríem d'anar de ventre cada dia a la mateixa hora (una vegada o més al dia) i eliminar entre 25 i 30 cm  de femta , que hauria de ser suau, ràpida i neta. Així de clar!!!


SÍMPTOMES DEL PROCÉS DEPURATIU

Durant un procés depuratiu, les reserves de greix i toxines es mobilitzen, i gran part passen al torrent sanguini per poder ser filtrades i expulsades. Quan el nivell de toxines en sang augmenta, poden aparèixer algunes molèsties: mal de cap, mareig lleu o un humor més irritable. També poden sortir granets d'acne a la cara, ja que els porus de la pell són una altra via d'expulsió d'impureses.

També pots tenir sensació de gana durant els 2-3 primers dies, per l'eliminació de sucres i farines de la dieta. El cos demana aquests aliments addictius que fins ara li havíeu donat. Probablement no serà gana, sinó "mono", desig, síndrome d'abstinència d'aquests aliments.

Si apareixen alguns d'aquests símptomes, bona senyal!!! El cos està fent neteja. Desapareixerant seguint el procés de depuració i prenent molta aigua per accelerar-lo. Com més net tinguem el cos, menys símptomes de desintoxicació tindrem; així que aprofiteu aquests dies previs per cuidar l'alimentació al màxim.


Com minimitzar els símptomes d'un procés depuratiu?

Tots els símptomes del procés de desintoxicació desapareixen a mesura que el cos es neteja, no cal preocupar-se. Per mitigar-los o fer que no apareguin, i consultant llibres que parlen sobre el tema, aconsellen tots ells  alguns petits trucs.

1. Dormir: temps per descansar i recuperar-se. Fa molt temps que acumulem mals i no és realista pensa r que es cos es netejarà de cop i volta. Si experimentem cansament, mareix o fluixera és perquè el cos ens demana descans. Quan descansem, el cos activa el mecanisme de "recuperació", les cèl.lules es reparen, rehidraten i nodreixen.

2. Beure molta aigua: Aigua bona i de qualitat. El 70% del cos és aigua. Beure aigua durant el procés de depuració és molt important perquè ens ajudarà a eliminar líquids, a través dels quals eliminarem toxines. Porteu sempre una ampolleta d'aigua i preneu infusions i té verd durant tot el dia. 

3. Respalleu el cos en sec: fer servir un guant de cri o raspall corporal amb una mica de sabó líquid o humitejant-lo amb aigua per raspallar el cos en sec. També podem fer un peeling corporal amb productes de la meva estimada GANDIVA. D'aquesta manera eliminem cèl.lules mortes de la pell i les toxines que expulsem a través dels porus. A més, activarem la circulació i accelerarem el procés de d'eliminació de toxines. Notarem una pell més brillant i suau!!!

4. Exercici: Es important activar el cos durant el procés de depuració ja que això promou la bona circulació de la sang i l'eliminació de toxines. Tot i això, és desaconsellable practicar esports d'alta intensitat i resistència perquè, com ja hem dit, el cos està en mode "repòs" i ens demana descansar més de l'habitual. Es pot fer ioga, pilates, natació relaxada, BALLAR i CAMINAR.

5. Contacte amb la natura: per poder respirar aire net i pur que ens ajudi a netejar els pulmons i oxigenar-los amb aire sa. Ens aportarà sensació de tranquil.litat, pau i reflexió; molt convenient durant el procés depuratiu. Ens permetrà ser al present i posar atenció a tots els canvis que el nostre cos experimenta.

6. Escriure un diari o un blog: Què he menjat? Com m'he sentit? Quines emocions he experimentat? Quantes vegades he anat al bany? Reflexionar i escriure la resposta de totes aquestes preguntes ens ajudarà a ser conscients i posar atenció a tots els canvis que el nostre cos experimenta.Al final de programa pots llegir el diari i riurem!!! segur que sí!!!

7. Trucar a una amiga, o implicar a la teva parella....crear pinya: sentir-nos acompanyats i amb suport moral durant tot el procés depuratiu és molt important i ens donarà forces per seguir.

8. Olis essencials: L'aromateràpia és poderosa. El simple fet d'ensumar una essència agradable ens pot calmar les emocions i ajudar a relaxar-nos . Podem fer servir un difusor d'aromes per ambientar la llar, posar-nos unes gotetes al canell o portar les ampolletes a la bossa i anar olorant-les quan es necessitin. Olis essencials de lavanda, eucaliptus, neroli...


COM FUNCIONA EL PROGRAMA...

Durant la primera setmana eliminarem els aliments més "bruts", i que són responsables de malalties i/o al.lèrgies més comunes, com ara la carn vermella, els lactics, els sucres i les farines refinades i el gluten. 

Introduirem aliments nous i ens aproparem a una alimentació vegana, lliure de tot producte d'origen animal.

La segona setmana serà exclusivament vegana i amb molts aliments crus. Seguirem una planificació de menús de dilluns a diumenge. Les receptes del migdia estan pensades per poder endur amb carmanyola.


COMPLEMENTS NATURALS DURANT UN PROCÉS DEPURATIU

No és obligatori, però reforçaran i acceleraran el procés depuratiu. Es poden provar.... però no cal pendre'ls tots.

- Llavors de chia o de lli (mòltes o bé mastegades): 1-2 cullerades d'aquestes llavors seguides d'un got d'aigua ajudaran a prevenir el restrenyiment. Preneu-les abans d'anar a dormir.

- Espirulina: alga rica en antioxidants amb efectes depuratius meravellosos!!! Té molta clorofil.la i això ens ajuda a purificar la sang i accelerar el procés de desintoxicació. Prenem de 3-6 càpsules al dia en dejú amb l'aigua amb llimona.

- Infusions depuratives: card marià i carxofa. Ajuden a tonificar i netejar el fetge; l'efecte diurètic ajuda a eliminar toxines. Es poden pendre tantes infusions com es vulgui.

- Cúrcuma en pols: és una arrel de color groc intens que ens ajuda a protegir el fetge i a regular la funció de la vesícula biliar. Té grans propietats antiinflamatòries (aliment anticancerígen). Podem afegir 1/2 culleradeta de cúrcuma en pols al suc verd, amanides o sopes.

- Infusions d'anís: molts beneficioses per fer la digestió, alleuja gasos i ajuda a expulsar-los. Consumir vegetals crus i incrementar tant la ingesta de fibra durant aquests dies pot acumular gasos a l'estòmac. Si ens resulta incòmode, pendre una infusió d'anís ens ajudarà, fent uns massatgets a la panxa de forma circular en el sentit de les agulles del rellotge. 


RECOMANACIONS/CASOS ESPECIALS

- En cas de diabetis o candidiasi: preparar els sucs amb 1/2 poma.

- En cas de diabetis o candidiasi: no pendre fruita com a snack tret d'un grapat de maduixes o fruites de bosc. Les opcions alternatives són bastonets vegetals d'api, pebrot, pastanaga o cogombre. També es poden pendre galetes d'arròs o blat de moro  inflat (sense sal), iogurt vegetal o puding de chia (recepta escola ESMACA que ja us exposaré més endavant).

- Les persones amb problemes de tiroides han d'evitar la soja i derivats, i tots els vegetals de les crucíferes, com ara la col, el bròquil, la coliflor, els naps i els raves.

- Si no volem perdre pes, és recomanable menjar fruits secs o fruita dolça, com plàtan, entre hores. En aquest cas no compta la quantitat d'aliments, sinó la qualitat per seguir en un procés depuratiu.


SUCS VERDS

Podeu seguir les receptes que he trobat en llibres que tracten sobre el tema o bé inventar de noves!!! És divertit!!!

Sempre hi heu de posar fulles verdes (espinacs, bledes, canonges, ruca, enciam) i anar-les variant; només hi heu de posar 1 sola peça de fruita.

D i C: no aptes per a diabètics i/o problemes de candidiasi


SUC VERD

- 1 Poma verda
- 1/2 cogombre
- 2 branques d'api
- 5 branquetes de julivert
- 1 grapat d'espinacs
- Trosset de gingebre (mida ungla dit polze)


SUC VERD CÍTRIC

- 1 Taronja (pelada)
- 1/2 llimona
- 1 cogombre
- 4 fulles d'enciam
- 5 branquetes de julivert


SUC DETOX EXPRÉS

- 2 grapats de canonges
- 1 poma verda
- 1/2 cogombre 
- 5 espàrrecs verds
- Trosset de gingebre (mida ungla dit polze)


SUC DETOX VERMELL

- 2 fulles de bleda 
- 2 cogombres
- 1 arrel de remolatxa
- 1 carxofa (opcional)
- 4 fulles de menta


SUC ANTIOXIDANT

- 1/2 pebrot vermell
- 1 arrel remolatxa
- 4 pastenagues
- 2 raves
- 6 fulles d'enciam
- 1 cogombre


SUC VERD TROPICAL (no apte D i C)

- 2 rodanxes de pinya
- 1/2 cogombre
- 2 branques d'api
- 2 grapats d'espinacs


SUC PELL RADIANT (no apte D i C)

- 1 taronja
- 6 pastenagues
- 1 grapat d'espinacs
- Trosset de gingebre (mida ungla dit polze)


SUC PRINCIPIANTS (no apte D i C)

- 2 pomes
- 5 pastenagues
- 2 grapats d'espinacs
- Trosset de gingebre (opcional)


LLISTA DE LA COMPRA (SUGGERIMENTS)

Un cop revisada la llista de sucs verds, podeu triar quin fareu cada matí i calcular la quantitat de fruita i verdura que necessitareu exclusivament per fer els sucs. A més, assegureu-vos d'incloure aquests aliments a la pròxima compra si és que ja no els teniu al rebost.

- 4 llimones.
- Brots d'alfals.
- Beguda d'ametlles/avellana/civada (si preneu llet de vaca...puaff!!! Perdó)
- Iogurts de soja orgànica o ametlla (si mengeu iogurt de vaca de manera habitual).
- Mel/estèvia (si feu servir sucre... quin horror!!! Perdó de nou, de manera habitual).
- Flocs de civada/barreja de cereals d'esmorzar sense blat-gluten/cereals de blat de moro).
-Quinoa/arròs integral/pa sense gluten/pasta sense gluten/llegums.
- Tofu i/o tempeh orgànics.
- Fruita seca (sense torrar i sense sal).
- Ous (si en consumiu).
- Peix (fresc i/o congelat)/ sèpia/calamar/gambes/llaunes de tonyina (si sou vegetarians, no).
- Verdura de temporada: molta i variada, ja que ha de predominar en la dieta (bleda, bròquil, carbassó, ceba, coliflor, espàrrecs verds, espinacs, mongeta verda, enciam, nap, cogombre, pebrot, porro, rave, remolatxa, col, pastenaga, tomàquet).
- Fruita de temporada: molta i variada ja que se'n pot pendre tot sovint com a snack (albercoc, cireres, prunes, gerds, maduixes, figues, llimones, préssecs, meló, nectarina, nespra, pera, plàtan, síndria).
- Vinagre de poma o d'arròs (com a substitut del vinagre balsàmic o de Mòdena si en feu servir de manera habitual). 


Electrodomèstics: els podem compraro demanar prestats o llogar-los a un amic o familiar que no els faci servir...

- Extractor de sucs/liquadora: un cop tasteu els sucs verds, us fareu addictes. L'extractor fa sucs sense polpa i la liquadora mantindrà tota la polpa i la fibra de les verdures i fruita. Trieu el que més us agradi, però si teniu problemes de còlon irritable o se us infla la panxa fàcilment, com a mi!!!, és més recomenable un extractor de sucs.

- "Minipimer" o trituradora.

Apa, ja podeu començar a preparar el tema. Ànim, per ara ja està bé d'informació. He d'anar preparar més coses.